Chapter 27
1 Isaac s’havia fet vell i se li havien entelat tant els ulls que ja no hi veia. Va cridar Esaú, el seu fill gran, i li digué: – Fill meu. Ell li va respondre: – Què manes?
2 Isaac va continuar: – Mira, jo ja sóc vell i no sé quan em puc morir.
3 Pren, doncs, el teu arc i les fletxes, surt al camp i caça’m una peça.
4 Prepara’m després un plat com a mi m’agrada i porta-me’l perquè en mengi. Així et podré donar la meva benedicció abans de morir.
5 Rebeca havia escoltat mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Després que aquest sortís al camp a caçar una peça per al seu pare,
6 Rebeca va dir al seu fill Jacob: – He sentit que el teu pare deia al teu germà Esaú:
7 "Porta’m caça i prepara’m un plat perquè en mengi. Jo et donaré, davant el Senyor, la meva benedicció abans de morir."
8 Ara, fill meu, escolta bé i fes el que et dic.
9 Vés al ramat i porta’m dos cabridets bonics. Jo cuinaré per al teu pare un dels plats que li agraden.
10 Tu el duràs al teu pare perquè en mengi, i així et donarà la seva benedicció abans de morir.
11 Jacob va respondre a Rebeca, la seva mare: – El meu germà és pelut, i jo, en canvi, tinc la pell fina.
12 Si el meu pare em palpava, descobriria que sóc un impostor, i jo atrauria sobre mi una maledicció en comptes d’una benedicció.
13 La seva mare replicà: – Que caigui damunt meu aquesta maledicció! Tu, fill meu, fes-me cas i vés a buscar els cabrits.
14 Jacob anà a buscar-los i els portà a la seva mare. Ella va cuinar un dels plats que agradaven a Isaac.
15 Després Rebeca prengué els vestits d’Esaú, el seu fill gran, els millors que tenia a casa, i els va posar a Jacob, el seu fill petit.
16 I amb la pell dels cabrits li cobrí les mans i la part fina del coll.
17 Després va donar al seu fill el plat guisat amb el pa que havia preparat.
18 Jacob anà a trobar el seu pare i li va dir: – Pare. Isaac li va respondre: – Sí, fill meu. Qui ets?
19 Jacob va dir al seu pare: – Sóc Esaú, el teu hereu. He fet el que m’havies dit. Aixeca’t, seu a taula i menja això que he caçat. Després dóna’m la teva benedicció.
20 Isaac va preguntar al seu fill: – Com és que has trobat caça tan aviat? Ell li respon: – El Senyor, el teu Déu, m’ha estat propici.
21 Isaac li diu: – Acosta’t, fill meu, deixa que et palpi per veure si ets realment el meu fill Esaú.
22 Jacob es va acostar al seu pare, que el va palpar i digué: – La veu és la de Jacob, però les mans són d’Esaú.
23 Com que les mans de Jacob eren peludes com les d’Esaú, el seu germà, Isaac no el va reconèixer, i el va beneir.
24 Tornà a preguntar-li: – Ets realment el meu fill Esaú? Jacob va respondre: – Sí que el sóc.
25 Isaac digué: – Porta’m això que has caçat, fill meu, i després de menjar et beneiré. Jacob li va servir el plat i li va omplir el got de vi. Després de menjar i beure,
26 el seu pare li digué: – Acosta’t, fill meu, i besa’m.
27 S’hi va acostar i el besà. Quan Isaac va sentir l’olor dels seus vestits, el va beneir, dient: – Oh, l’olor del meu fill! És la d’un camp que el Senyor beneeix.
28 Que, de la rosada del cel i de la ufanor de la terra, Déu et doni blat i vi en abundància.
29 Que tinguis pobles per vassalls, i nacions que et prestin homenatge. Sigues senyor dels teus germans: que et prestin homenatge els fills de la teva mare. Maleïts els qui et maleiran, beneïts els qui et beneiran.
30 Tot just Isaac havia beneït Jacob i aquest acabava de sortir de davant del seu pare, el seu germà Esaú va tornar de caçar.
31 Ell també va preparar un guisat, el portà al seu pare i li va dir: – Que el meu pare s’aixequi i mengi de la caça del seu fill. Després em donaràs la teva benedicció.
32 Isaac li pregunta: – Qui ets, tu? Ell li respon: – Sóc Esaú, el teu fill gran.
33 Isaac es posà a tremolar molt fort i li preguntà: – Qui és, doncs, el qui ha vingut i m’ha portat la caça? Jo he menjat de tot abans que tu arribessis. L’he beneït i quedarà beneït.
34 Quan Esaú va sentir el que el seu pare li deia, deixà anar un gran crit ple d’amargor. I li suplicava: – Beneeix-me també a mi, pare!
35 Isaac li va dir: – El teu germà, fingint, ha vingut i t’ha pres la benedicció.
36 Esaú va exclamar: – Amb raó li van posar Jacob: aquesta és la segona vegada que em fa la traveta. Primer em va prendre els drets de primogènit i ara em pren la benedicció. I va afegir: – ¿No et queda cap benedicció per a mi?
37 Isaac li respongué: – L’he fet senyor teu i li he donat per servents tots els seus germans. L’he proveït de blat i vi. Què puc fer ara per tu, fill meu?
38 Esaú va insistir: – ¿Tens una sola benedicció? Beneeix-me també a mi, pare! Esaú va esclatar en plors.
39 Llavors el seu pare li va dir: – Viuràs lluny de la ufanor de la terra, lluny de la rosada que baixa del cel.
40 Viuràs de la teva espasa i serviràs el teu germà. Però, quan et revoltis, trencaràs el seu jou i te’l trauràs del coll.
41 Esaú odiava Jacob per la benedicció que el seu pare li havia donat, i es deia: «El meu pare morirà aviat. Llavors mataré el meu germà Jacob.»
42 Però algú va explicar a Rebeca el que deia Esaú, el seu fill gran. Ella va fer cridar Jacob, el seu fill petit, i li va dir: – El teu germà Esaú es vol venjar de tu matant-te.
43 Creu-me, fill meu: fuig a Haran i vés a trobar el meu germà Laban.
44 Queda’t una temporada amb ell fins que passi la fúria del teu germà.
45 Quan el seu enuig contra tu s’hagi calmat i hagi oblidat el que li has fet, et faré venir a buscar. Per què us hauria de perdre tots dos en un sol dia?
46 Llavors Rebeca va dir a Isaac: – Estic avorrida de la vida per culpa de les dones hitites d’Esaú. Si també Jacob es casa amb una hitita, amb una filla d’aquest país, què m’importa de viure?