Chapter 5
1 Després, Moisès i Aaron van anar a dir al faraó: – Això diu el Senyor, Déu d’Israel: "Deixa sortir el meu poble perquè celebri al desert una festa en honor meu."
2 El faraó va respondre: – Qui és el Senyor perquè jo n’hagi de fer cas i deixi sortir Israel? Ni conec el Senyor ni deixaré sortir els israelites.
3 Ells van insistir: – El Déu dels hebreus se’ns ha aparegut: hem d’anar desert enllà, a una distància de tres dies de camí, per oferir sacrificis al Senyor, el nostre Déu, perquè no ens ataqui amb la pesta o amb l’espasa.
4 El rei d’Egipte els respongué: – Moisès i Aaron, per què distraieu el poble de la seva feina? Torneu als vostres treballs!
5 I va afegir: – ¿Ara que el poble és tan nombrós, voleu que deixi de treballar?
6 Aquell mateix dia, el faraó va donar aquesta ordre als capatassos i als encarregats:
7 – No proveïu més els israelites de palla per a fer maons com fins ara. Que la vagin a recollir ells mateixos.
8 Però exigiu-los el mateix nombre de maons que abans, no permeteu que redueixin la producció. Són uns ganduls, i per això van cridant: "Volem anar a oferir sacrificis al nostre Déu!"
9 Carregueu-los de feina; si estan ben ocupats, no tindran temps per a pensar en històries.
10 Els capatassos i els encarregats van anar a dir al poble: – Això diu el faraó: "No us proveiré més de palla.
11 Aneu a recollir-ne vosaltres mateixos on pugueu trobar-ne. Però haureu de mantenir la mateixa producció."
12 El poble es va dispersar per tot el país d’Egipte a recollir la palla que hi havia als rostolls.
13 Mentrestant, els capatassos els apressaven dient: – Enllestiu la feina! Heu de produir cada dia tant com abans, quan us donaven la palla!
14 Els capatassos del faraó fins i tot bastonejaven els encarregats dels israelites, que els mateixos capatassos havien designat. Els deien: – Per què aquests dies no enllestiu, com abans, la quantitat de maons que teniu assignada?
15 Llavors els encarregats dels israelites van anar a queixar-se al faraó: – Per què tractes així els teus servents?
16 De palla, no ens en donen, i ens exigeixen que fem la mateixa quantitat de maons. Els teus homes no tenen raó.
17 El faraó va respondre: – Sou una colla de ganduls! Per això dieu que voleu anar a oferir sacrificis al Senyor.
18 Aneu a treballar! No us donaran palla, però heu de produir la mateixa quantitat de maons.
19 Els encarregats dels israelites van veure que estaven en una situació difícil, perquè els havien dit: «No heu de reduir el nombre de maons que teniu assignat per a cada dia.»
20 Quan sortien de parlar amb el faraó, van trobar Moisès i Aaron que els esperaven,
21 i els digueren: – Que el Senyor us ho tingui en compte i us judiqui. Ara, per culpa vostra, el faraó i els seus cortesans ens detesten; els heu posat a les mans les armes per a matar-nos.
22 Llavors Moisès es va adreçar al Senyor dient-li: – Senyor, per què maltractes aquest poble? Per què m’hi has enviat?
23 Des que vaig anar a parlar en nom teu al faraó, ell maltracta el teu poble i tu no fas res per salvar-lo.