Chapter 12
1 I recorda’t del teu creador, ara que ets jove, abans no vinguin els dies dolents i arribin aquells anys en què ja no dóna gust de viure;
2 abans no s’apaguin el sol i la llum, la lluna i els estels, i, després de la pluja, encara torni la nuvolada.
3 Aquells dies, tremolen els homes que abans guardaven la casa, els més vigorosos s’encorben; les dones que abans molien són poques i deixen de moldre, les qui guaitaven per les finestres ja només veuen foscor;
4 i es tanquen les portes del carrer mentre s’apaga la remor de la mola; l’home es lleva amb el cant dels ocells, però totes les cantúries es perden.
5 Llavors, una pujada espanta i es té por de fer camí. L’ametller floreix, la llagosta s’engreixa i la tàpera madura, però l’home se’n va al seu estatge etern, i les ploraneres ja ronden pel carrer.
6 Sí, recorda’t del teu creador abans no es rompi el fil de plata i el llantió d’or s’esberli, abans no s’esmicoli la gerra a la font i la corriola del pou es trenqui,
7 abans la pols no torni a la terra, el lloc on era, i l’alè de vida retorni a Déu, ell que l’havia donat.
8 Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va.
9 Cohèlet, a més de ser un savi, també va ensenyar el saber al poble. I va sospesar, aclarir i compondre molts proverbis.
10 Cohèlet mirà de trobar paraules atractives per a escriure exactament la veritat.
11 Les sentències dels savis són com agullons i els qui les han recollides s’assemblen a fites ben plantades. Un sol pastor és qui les ha fetes.
12 A més d’aquestes coses, fill meu, tingues en compte que escriure molts llibres és una feina de mai no acabar i que estudiar massa perjudica la salut.
13 Final de l’obra. Ja ho has sentit tot. Reverencia Déu i guarda els seus manaments: això vol dir ser home.
14 Déu jutjarà totes les accions, per amagades que siguin, tant les bones com les dolentes.