Chapter 50
1 Això diu el Senyor: «On és el document de divorci on consti que he fet marxar la vostra mare? A quin dels meus creditors us he venut com a esclaus? Si heu estat venuts és pels vostres pecats; per les vostres infidelitats ha estat abandonada Jerusalem, la vostra mare.
2 Què ho fa que en arribar no he trobat ningú? He cridat, i ningú no m’ha respost. ¿La meva mà no seria capaç de rescatar-vos? ¿No tindria prou força per a procurar la llibertat? Jo asseco la mar tan sols amb una amenaça i canvio els rius en desert. Llavors els peixos, per falta d’aigua, moren de set i tot ho empesten.
3 Jo vesteixo el cel de negre, li poso un vestit de dol.»
4 El Senyor Déu m’ha donat un parlar que convenç, perquè, amb la paraula, sàpiga sostenir els cansats. Un matí i un altre em desvetlla perquè l’escolti i sàpiga parlar i convèncer.
5 El Senyor Déu m’ha parlat a cau d’orella, i jo no m’he resistit ni m’he fet enrere.
6 He parat l’esquena als qui m’assotaven, i les galtes als qui m’arrencaven la barba; no he amagat la cara davant d’ofenses i escopinades.
7 Però el Senyor Déu m’ajuda, i per això no em dono per vençut; per això paro la cara com una roca i sé que no quedaré avergonyit.
8 Tinc a prop el qui em declara innocent. Qui vol pledejar amb mi? Compareguem plegats a judici! Qui em vol acusar? Que se m’acosti!
9 El Senyor Déu em defensa. Qui em podrà condemnar? Tots els qui m’acusen s’esfilaran com un vestit consumit per les arnes.
10 ¿Qui de vosaltres venera el Senyor i escolta la veu del seu servent? Encara que camini a les fosques, sense gens de llum, que sàpiga confiar en el Senyor i emparar-se en el seu Déu!
11 Però, en comptes d’això, tots enceneu els vostres llums i abrandeu les vostres teies: camineu, doncs, a la claror dels vostres llums i de les teies que heu encès! Aquesta és la sort que us ha reservat la mà del Senyor: haureu de morir enmig de penes.