Chapter 2
1 El Senyor havia disposat que un gran peix engolís Jonàs. I Jonàs va estar dins el ventre del peix tres dies i tres nits.
2 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu:
3 – Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam.
4 »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damunt.
5 I em deia: Senyor, m’has apartat de la teva presència. Oh, si pogués tornar a veure el teu sant temple!
6 »M’arribava l’aigua al coll, m’engolia el gran oceà, les algues se m’enredaven al cap.
7 Davallava als fonaments de les muntanyes, rere meu es tancaven per sempre les portes del país dels morts. »Però tu, Senyor, Déu meu, m’has tret viu de la fossa.
8 Quan la meva vida defallia, m’he recordat de tu, Senyor. T’ha arribat la meva pregària, ha arribat al teu sant temple.
9 »Els qui adoren els ídols vans, que deixin de venerar-los!
10 Però jo et donaré gràcies i t’oferiré un sacrifici; compliré el que havia promès. És el Senyor qui em salva!
11 Després el Senyor va ordenar al peix que vomités Jonàs a la platja.