Chapter 16
1 Poema del recull de David. Guarda’m, Déu meu, en tu trobo refugi.
2 Dic al Senyor: «Ets el meu Déu! Ningú com tu no em fa feliç.»
3 Als sants que hi ha a la terra, gent forta,
4 va tot el meu amor. Però que multipliquin les penes, els qui van darrere els falsos déus; jo no els oferiré més sacrificis, els meus llavis no pronunciaran els seus noms.
5 Senyor, heretat meva i calze meu, tu m’has triat la possessió.
6 La part que m’ha tocat és deliciosa, m’encisa la meva heretat.
7 Beneït sigui el Senyor, que em dóna seny; fins a les nits instrueix el meu cor.
8 Sempre tinc present el Senyor; amb ell a la dreta, mai no cauré.
9 El meu cor se n’alegra i en faig festa tot jo, fins el meu cos reposa confiat:
10 no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu fidel la corrupció.
11 M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; a la teva dreta, delícies per sempre.