Chapter 46
1 Per al mestre de cor. Del recull dels fills de Corè. A la tonada de «Alamot». Càntic.
2 Déu és el nostre castell de refugi, un defensor ferm en hores de perill.
3 Per això no temem res quan la terra se somou, quan les muntanyes trontollen dins els mars;
4 ja poden bramular i escumejar les seves aigües i, al seu embat, estremir-se les muntanyes. Pausa
5 Els braços d’un riu alegren la ciutat de Déu, la mansió més sagrada de l’Altíssim.
6 Déu és al mig d’ella, no pot trontollar. Déu la defensa abans que apunti el dia.
7 Si els pobles s’avaloten i trontollen els reialmes, retruny la seva veu i la terra es desfà.
8 El Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa
9 Veniu, mireu les gestes del Senyor, les meravelles que fa sobre la terra.
10 A tot arreu ha fet cessar els combats, ha trencat els arcs i trossejat les llances, ha tirat al foc els escuts.
11 «Desistiu, reconeixeu que jo sóc Déu: domino els pobles, domino la terra.»
12 El Senyor de l’univers és amb nosaltres, la nostra muralla és el Déu de Jacob. Pausa